dimarts, 1 de gener del 2008

El miracle dels pans i els peixos, de nou a Madrid

La cúpula eclesiàstica ens permet entendre miracles i missatges bíblics llunyans de qualsevol explicació racional. Per alguna cosa diuen ser els representants de Déu a la terra...
El darrer diumenge de l'any es van aplegar a la plaça del Conquistador de Madrid gran part del clero, un munt de carcabisbes i milers de feligresos, fidels i carregats de fe de l'Espanya profunda en defensa de la família, els drets humans i la democràcia, segons diuen ells, clar.
La superfície terrenal ocupada es va mesurar en uns 43.000 m2 i el nombre de participants, segons càlculs del "Manifestómetro"que parteix d'una densitat de 2 a 4 persones per m2, entre els 90.000 i els 130.000.
Però ves per on... que el Carcabisbat de Madrid afirma que hi havien uns 2 milions d'assistents. Com que el terreny ocupat és demostrable en fotos aèries i no es tracta de cap problema de fe, equival a afirmar que la densitat per m2 era de 46 persones...
46 persones a cada m2 d'aquest 43.000!.I sembla ser que es refereix no a esperits sinó a persones físiques...
Em vingué a la memòria un aparent miracle que de petit ens preocupà a uns quants amics als quals ens feien anar a catequesi a Sant Josep, i que per més proves i encanteris (amb la vareta de la Màgia Borrás)no logràrem desxifrar ni repetir.
Em refereixo al miracle dels pans i els peixos (Lluc 9, 11-17) on es relata que amb cinc pans i dos peixos varen donar de menjar fins afartar-se a més de 5.000 homes i amb els trossos que van sobrar van recollir dotze cistelles...
Si aquests carcabisbes, que mai diuen mentides per més fe que t'exigeixen, m'expliquen com s'ho han fet per encabir a 46 persones a cada m2 d'aquests 43.000, jo em veig capaç, ara sí, de reproduir aquell miracle bíblic...
A no ser, clar, que l'esmentat carcabisbat tingui per tan poca cosa als assistents que els amuntegui d'aquesta manera...

Anècdotes apart, aquesta concentració i les declaracions de la cúpula convocant, és força preocupant.
Que es declarin defensors d'un determinat tipus de família, no és gaire estrany, malgrat fins i tot aquest precepte es neguen a auto-aplicar-se'l i expulsen a qui dels seus volen ser conseqüents.En canvi, altres pràctiques i relacions clarament condemnables semblen ser més tolerades...
Però que es declarin defensors dels drets humans i de la democràcia, només és comprensible si el vi de missa anava massa carregat.
Excepte honroses i comptades excepcions, la cúpula eclesiàstica ha estat un dels enemics naturals de la democràcia i dels drets humans. Probablement ni la més sanguinària i duradera de les dictadures o règims té en el seu haver tants morts i assassinats amb l'objectiu de consolidar, perpetuar i expandir el seu poder i la seva influència... terrenal !.
I que en un estat laic pretenguin influir i imposar les seves normes en les lleis, relacions i drets de les persones, és del tot rebutjable i inacceptable.

Però que els Rouco, Cañizares, García-Gasco, Álvarez, ... encapçalin aquesta nova creuada i es creguin amb força i autoritat per plantar cara al govern i al conjunt del poble que no combreguen amb els seus dogmes, és del tot insostenible.

Més de 30 anys després de la mort del dictador producte d'una altra creuada en nom de Déu i beneït per la mateixa o semblant cúpula, aquesta articulació d'una nova creuada només s'explica pel manteniment dels privilegis de l'església catòlica obtinguts durant la dictadura, malgrat portem més anys oficiosament de governs d'esquerres que no pas de dretes.

Quan hi haurà realment una separació de poders i que qui vulgui que prediqui la paraula del seu Déu a càrrec de la seva butxaca, però no a costa dels ciutadans i ciutadanes que ens sentim avergonyits al comprovar com aquests ultres eixelebrats viuen dels nostres impostos i no paren de voler més i més ?

Per acabar amb tot això sí que no calen miracles, simplement cal ser més conseqüent.